Berguedà: Stri. de Queralt i St. Pere de Madrona
Característiques:
Punt
de Sortida: Berga, Cal Fumanya, a la carretera BV4242 (UTM 31T) – E(X): 403927 m; N(Y): 4662342 m.
Tipus
(Lineal/Circular): Lineal.
Dificultat: Moderat-Difícil.
És una excursió curta, tot i que puja a dos punts elevats i separats, amb un
fort desnivell. El desnivell màxim és de 94 m amb un pendent màxim del 29% en
el cas de Sant Pere de Madrona, i de 329 m amb un pendent màxim del 32,5% en el
cas del Santuari de la Mare de Déu de Queralt.
Què
veure: En aquesta excursió visitarem dos punts emblemàtics del
Berguedà. En primer lloc l’ermita romànica de Sant Pere de Madrona, situada
dalt d’una cresta que ens permet unes vistes fantàstiques des de la ciutat de
Berga i els seus voltants fins a la Serra d’Ensija i els Rasos de Peguera. En
segon lloc el Santuari de la Mare de Déu de Queralt que, a l’estar més alt,
permet unes vistes de 360º al seu voltant, especialment si fem el camí de ronda
que el volteja. El Santuari és un lloc molt estimat pels berguedans i té uns
voltants amb racons molt bonics. Ubicat a quasi 1200 m d’altitud, és anomenat
popularment el “balcó de Catalunya”. El conjunt l’integren el santuari,
l’antiga hostaleria i l’església de la Cova, lloc on, segons la llegenda, fou
trobada la imatge de la Mare de Déu. El Santuari s’aixeca sobre l’espai on
antigament hi havia el castell de Guillem de Berguedà. El primitiu santuari fou
construït el 1386 pel mercader berguedà Francesc Garreta. No obstant el temple
actual és un edifici renaixentista del s. XVIII, amb diferents restauracions en
la segona meitat del segle XX. La Mare de Déu de Queralt, documentada des del
s. XIV, és un dels elements més destacats del santuari. Es tracta d’una petita
talla de fusta d’estil gòtic. La llegenda diu que la Verge fou trobada per un
pastor i, tot i els diversos intents de desplaçar-la a un altre indret, la
Verge sempre retornava al seu lloc d’origen. Fou així com nasqué el Santuari de
la Mare de Déu de Queralt, just a la zona on, segons la llegenda, la imatge
volia ser venerada. Ben a prop es troba la Cova de la Troballa d’estil
modernista. Si a l’excursió visitem primer (recomanable) Sant Pere de Madrona i
deixem pel final la pujada al santuari, convé fer aquesta última sense presses
donat que ens trobarem amb un fort desnivell que anirem salvant per un camí ple
d’esglaons.
L’horari de visites al
santuari és de 08:00 a 20:00 h a l’estiu i de 08:00 a 18:00 h a l’hivern. Per a
més informació podeu telefonar a l’Oficina de Turisme de Berga al 93 821 13 84
o visitar el web:http://www.turismeberga.cat/
Precaucions:
Dades
Tècniques (Ermita de Sant Pere de Madrona):
Track
(wikiloc):
|
|
Data
de realització:
|
13/09/2017
|
Mapa:
|
36-12_T5K_ED50_ICGC
|
Senyalització:
|
Senyalització
vertical, pals alts i estaques baixes. El camí no té pèrdua.
|
Distància
(amb altures):
|
0,948 km
(anada i tornada)
|
Altitud
Sortida:
|
934 m.
|
Altitud
Arribada:
|
934 m.
|
Altitud
Mínima:
|
934 m.
|
Altitud
Màxima:
|
1.028
m.
|
Ascens
Acumulat:
|
94 m.
|
Descens
Acumulat:
|
94 m.
|
Temps
aproximat:
|
1 hora
(sense aturades).
|
Cobertura
telefònica
|
Normal
en tot el recorregut amb Movistar.
|
Dades
Tècniques (Santuari de la Mare de Déu de Queralt):
Track
(wikiloc):
|
|
Data
de realització:
|
13/09/2017
|
Mapa:
|
36-12_T5K_ED50_ICGC
|
Senyalització:
|
Senyalització
vertical, pals alts i estaques baixes. El camí no té pèrdua.
|
Distància
(amb altures):
|
3,950
km (anada i tornada)
|
Altitud
Sortida:
|
857 m.
|
Altitud
Arribada:
|
857 m.
|
Altitud
Mínima:
|
857 m.
|
Altitud
Màxima:
|
1.186
m.
|
Ascens
Acumulat:
|
373 m.
|
Descens
Acumulat:
|
369 m.
|
Temps
aproximat:
|
3 hores
(sense aturades).
|
Cobertura
telefònica
|
Normal
en tot el recorregut amb Movistar.
|
Aproximació
(en cotxe des de Barcelona):
Av.
Meridiana, C58 direcció Terrassa i Vacarisses, C55 direcció Manresa, C16C
direcció Berga, E9-C16 direcció Berga, E9-C16 Sallent, Balsareny, Navàs,
Puig-reig, Gironella, Colònia Rosal, Berga. Només passar Berga i aproximadament
en el km 98,5 trobem a mà esquerra un desviament. Deixem la E9-C16 i agafem
aquesta carretera que ens porta a una gran rotonda a la qual pràcticament ni
entrem, ja que sortim immediatament per la C1411z, fem el Revolt dels Oms i
seguim aquesta carretera fins a aproximadament el km 79,5 on a l’esquerra
comença la carretera BV4241 que agafem. La seguim durant aproximadament 1,8 km.
Trobarem, a la dreta, l’inici de la carretera BV4242 que va al santuari de la
Mare de Déu de Queralt i als Rasos de Peguera, l’agafem. A uns 500 m arribem a
Cal Fumanya (esquerra), una gran masia a tocar de la carretera. Busquem
aparcament en aquesta zona. A la dreta tenim el barri de Fumanya amb dos o tres
carrers que ens facilitaran poder aparcar. Un cop aparcats travessem a peu la
carretera i anem a buscar un camí senyalitzat entre Cal Fumanya i el dipòsit
d’aigua. És l’inici de les excursions d’avui.
Descripció:
Un
cop en el punt d’inici veiem un pal indicador que diu “Camí de Queralt”, seguim
el camí indicat. A l’esquerra tenim Cal Fumanya i a la dreta un gran dipòsit
d’aigua, inicialment pintat d’un blau molt clar però ara ple de grafitis. El
camí fa pujada i de tant en tant anem trobant graons que ens ho faciliten. El
terra en molts trams està empedrat. Quan portem uns 300 m des de l’inici de
l’excursió ens trobem una bifurcació (senyalitzada amb una estaca baixa): a
l’esquerra el santuari de Queralt i a la dreta Sant Pere de Madrona. Nosaltres
agafarem a la dreta, primer visitarem Sant Pere, baixarem fins a aquesta
bifurcació i després pujarem al santuari de Queralt. Així doncs, ara toca anar
a la dreta. El camí es fa una mica estret i està ple de pedres però la pujada,
de moment, no és gaire forta. Després a poc a poc el desnivell va augmentant i
acabem just a sota de l’ermita on uns graons fets de pedra ens faciliten
l’accés al recinte.
Sant
Pere de Madrona és una ermita romànica construïda al segle XIII al mateix
indret on abans s’aixecava l’antic castell de Madrona. És una capella d’una
sola nau coberta amb volta de canó i amb un absis semicircular a llevant. La
porta s’obre a migjorn, adovellada i tancada amb llistons gruixuts de fusta
subjectats amb peces de ferro forjat que li donen una gran senzillesa i
harmonia. Val la pena aturar-se uns moments per recuperar forces, admirar el
paisatge que des d’aquí s’albira i fer unes quantes fotografies de l’ermita que
bé s’ho val. Al cel potser tindrem oportunitat de veure volar grans rapinyaires
que aquí abunden. Abans d’abandonar Sant Pere donarem un cop d’ull a la nostra
propera fita: el santuari de Queralt que treu el nas entre els espadats de la
serra i es veu perfectament penjat des d’on estem ara.
Tornarem
desfent el camí de pujada fins a la bifurcació inicial. Arribats a aquest punt
ara girarem a la nostra dreta i anirem, muntanya a munt, fins al santuari de la
Mare de Déu de Queralt. Aquest camí és bastant costerut i amb poques ombres, de
manera que hem de defugir les hores amb més sol. El terra en molts trams està
empedrat, el que significa una complicació més perquè els turmells treballen de
valent. També anem trobant bastants graons de pedra que ajuden a salvar els
desnivells però que trenquen el ritme i fan la pujada més cansada.
Estratègicament repartides pel camí trobem tres capelles, petites, que ens
poden aixoplugar en cas de pluja i, en tot cas, ens permeten recuperar forces. En
primer lloc trobem la dedicada a Sant Jacint que va ser la primera aixecada a
la muntanya de Queralt en la primera meitat del segle XVII. A partir d’aquí les
escales gairebé són contínues. Després d’aquesta trobem la capella Sant Jaume,
construïda a finals del segle XVII. Des d’aquí ja veiem bastant proper el
santuari, però abans trobarem l’última capella, la de la Mare de Déu dels
Dolors, també del segle XVII. Ara només ens queda un esforç final i arribarem
al pàrquing del santuari. Aquí els més cansats o els que tinguin alguna
dificultat poden fer ús d’un ascensor inclinat que per un mòdic preu els
deixarà en el bar del santuari. Els demès arribarem al mateix destí pujant unes
últimes escales, tot i que aquestes estan molt ben fetes i no trenquen les
cames com les que ens hem trobat pel camí.
El
conjunt de Queralt consta fonamentalment del santuari, el bar-restaurant, el
campanar (separat del santuari) i l’església de la Cova. L’indret és ampli i
molt agradable. El santuari sembla que s’aixeca en l’indret on estava situat el
castell de Guillem de Berguedà. És una església renaixentista amb un espaiós
cambril on es venera la Verge. L’exterior es força auster. La capella de la
Santa Cova, d’estil modernista, és un petit oratori adossat a la roca, on,
segons la llegenda, va ser trobada la Verge. El campanar, separat del santuari
i de construcció moderna té la particularitat que en la seva base hi ha un gran
espai habilitat com a refugi per a grups.
Ara
podem descansar una mica, visitar l’església i pujar al cambril per saludar a
la Verge. Després anirem a fer un petit recorregut circular pels voltants del
santuari que ens permetrà gaudir de les magnífiques vistes que hi ha des d’aquí
i visitar alguns punts interessants. En primer lloc cal citar la fita en pedra
que senyala l’inici del Camí dels Bons Homes, GR-107, que va des de Queralt
fins a Montsegur, 189 km que es poden fer en 9 o 10 etapes, la meitat a la
banda catalana i l’altra meitat a la francesa. A continuació podem visitar el
campanar i la Cova de la Troballa. Si seguim per la banda assolellada (esquerra),
amb magnífiques vistes sobre Berga i el seu entorn, ens trobarem el mirador
d’en Garreta i la capella de Sant Ignasi. Travessarem un alzinar i passarem a
tocar del pic del Castell Berguedà. Més endavant passarem per la miranda de les
Guilles i la pineda de Rojalet. Iniciem el retorn per la banda obaga on
s’aixeca l’ermita de Sant Joan, al pla de la Rateta, i travessarem una fageda
on trobarem la Font del Bou i que ens portarà un altre cop al campanar i al
santuari de Queralt.
La
tornada la farem pel mateix camí que ens ha dut des de Cal Fumanya fins aquí.
Ara haurem de vigilar on posem els peus perquè la baixada entre graons i pedres
ens pot donar algun ensurt.
Un últim apunt: Quan ja em disposava a fer la tornada un escalador em va demanar el mòbil per fer una trucada d'emergència, el seu company havia quedat atrapat i molt possiblement amb el turmell trencat. Va fer una trucada al 112 i al cap de mitja hora disposaven d'un helicòpter dels bombers que van rescatar l'escalador amb una gran rapidesa i professionalitat. La muntanya mereix respecte. Quan hi anem fem-ho amb cura, precaució i sense malmetre l'entorn.
Fotografies:
Cal Fumanya: Punt d'inici de les excursions d'avui:
Pal indicador de l'inici del camí:
Dipòsit d'aigua al costat de Cal Fumanya i ben aprop de l'inici:
Bona part del camí està esglaonat:
Quan no són graons són pedres i lloses. A dalt, St. Pere:
Sant Pere de Madrona de més a prop:
Indicador de la bifurcació del camí. A la dreta: Sant Pere de Madrona:
El camí es fa estret i pedregós:
Crestes rocoses típiques d'aquesta zona:
Un últim esforç i ja hi som:
Ermita de Sant Pere de Madrona:
Porta de l'ermita adovellada i amb treball de ferro forjat:
Vista de Berga des de Sant Pere:
Vistes a l'Est, cap a les Agulles del Mercadal:
Vistes a l'Oest, cap al Santuari de Queralt que treu el nas a dalt de tot:
Capella de Sant Jacint:
A partir d'aquí tot són escales:
Capella de Sant Jaume:
Sant Jaume:
Capella de la Mare de Déu dels Dolors:
Mare de Déu dels Dolors:
Ascensor inclinat:
Antiga hostatgeria, al costat del santuari:
Façana del Santuari de la Mare de Déu de Queralt:
Interior de l'església amb el cambril de la Verge:
Campanar, separat del santuari:
Vistes des del santuari:
Pic on estava situat el Castell Berguedà:
Ermita de la Cova de la Troballa:
Mirador d'en Garreta:
Helicòpter dels bombers:
L'helicòpter ha acabat amb èxit el rescat. Un bomber va penjat:
Tracks de les dues excursions d'avui:
Desitjo que els racons d'avui us hagin agradat. Si és així us podeu subscriure al blog per tal de rebre les novetats. També esteu convidats a deixar els vostres comentaris.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada