Vallès Oriental-Montseny-Can Casades-Turó de Morou-Pantà-Sta Fe del Montseny

Característiques:

Punt de Sortida: Can Casades (Centre d'informació del Parc Natural del Montseny) (UTM31T) - E(X): 455360 m; N(Y): 4624777 m.

Tipus (Lineal/Circular): Circular.

Dificultat: Fàcil. El desnivell màxim és de 226 m amb un pendent màxim del 20%.

Què veure: En aquesta excursió gaudirem de boscos de boix i faig en uns indrets tranquils, especialment si fugim dels caps de setmana. Hem de mencionar, però, que abans de començar, a Can Casades hi ha un jardí ple d'arbres entre els quals destaquen tres sequoies majestuoses que tenen entre 100 i 200 anys. El punt culminant del recorregut serà el Turó de Morou des d'on s'albira una vista esplèndida. Després iniciarem la baixada, passant per l'Empedrat de Morou, una gran placa de granit, quasi plana, que ens permet unes vistes àmplies sobre el Turó de l'Home, Les Agudes, El Vallès Oriental i la Serralada de Marina. D'aquí baixarem cap al Pantà de Santa Fe, passarem per la Fabriqueta (antiga fàbrica de llum) i remuntarem la riera de Santa Fe fins a l'Estanyol. Aquest tram, si tenim la sort que baixi aigua abundant, és esplèndid pels amants de la fotografia. Arribats a la petita pressa de l'Estanyol només ens queda remuntar un petit corriol que ens porta a l'hostal i a l'ermita de Santa Fe i després a Can Casades.

Precaucions: Durant bona part del recorregut trobarem arrels i pedres pel camí, en alguns casos cobertes per les fulles caigudes. Hem d'anar amb compte on posem els peus. A la riera de Santa Fe hem d'estar atents a l'hora de creuar-la o d'aproximar-nos a l'aigua, les pedres mullades rellisquen molt. A la tardor les fulles del terra poden tapar sots amb fang i aigua. Si ha plogut recentment, hem de vigilar a l'hora de travessar la riera.

Dades Tècniques:

Track (wikiloc):	https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=19484246
Data de realització:	18/11/2015 i 22/08/2017
Mapa:	37-14_T5K_ED50_ICGC i 38-14_T5K_ED50_ICGC
Senyalització:	Senyalització vertical, estaques baixes amb un requadre petit de color taronja. No és imprescindible, tot i que sempre és recomanable, portar mapa o gps perquè el camí està molt ben indicat.
Distància (amb altures):	6,375 km.
Altitud Sortida:	1.138 m.
Altitud Arribada:	1.138 m.
Altitud Mínima:	1.081 m.
Altitud Màxima:	1.307 m.
Ascens Acumulat:	245 m.
Descens Acumulat:	239 m.
Temps aproximat:	3 hores (sense aturades).
Cobertura telefònica	Normal en la majoria del recorregut amb Movistar.

Aproximació (en cotxe des de Barcelona): C33 i AP7 direcció Girona. Deixem l'autopista per la sortida 11 i anem fins a Sant Celoni. Travessem pel centre de la població tot seguint les indicacions de Santa Fe del Montseny. A la sortida del poble passem al costat de l'Institut Baix Montseny i a la zona esportiva annexa (a la dreta del nostre recorregut). Agafem la BV5114. Trobarem una rotonda en la qual hi ha una primera sortida que porta a una caseta d'informació del parc, una segona sortida que va cap a Santa Fe i la tercera que va cap a Mosqueroles (Fogars de Montclús). Agafarem la segona sortida en direcció a Santa Fe i ja no deixarem la carretera fins a arribar-hi. Aparcarem al costat de Can Casades. Aquí comença l'excursió.

Descripció: L'inici de l'excursió el fem des del jardí de Can Casades, on prèviament haurem entrat a donar un cop d'ull i a recollir alguna informació interessant del parc. En el jardí, amb arbres frondosos, destaquen tres sequoies centenàries d'aspecte impressionant, tot i que se les pot considerar joves donat que aquesta espècie acostuma a viure molts anys (1.000 o més). També en el jardí hi han disposades unes taules de pícnic i una font. Darrere de l'edifici es troben els serveis. Nosaltres travessarem el jardí i sortirem per la cantonada més propera a Santa Fe seguint un camí ample i molt ben arranjat. Ben aviat trobarem un pont de fusta sobre la riera de Santa Fe. Si baixa suficient aigua, val la pena sortir del camí i fer alguna fotografia de l'indret. Tornats al camí ens dirigim ara cap a la torre d'en Lleonart, antiga casa d'estiueig i actual escola de natura, la primera que va existir a tot l'estat. Només passar la casa girem a la dreta i seguim la pista entre boixos i faigs. El camí va fent una suau pujada acompanyat de tant en tant per les estaques que ens indiquen el bon camí. A l'altura del Pla de Mulladius haurem de triar si seguim recte cap al Turó de Morou o anem a la dreta cap a l'Empedrat de Morou (està indicat). Nosaltres seguim recte, primer per un sender una mica estret que després s'eixampla, però fa pujada i està ple de pedres. Així que compte de no ensopegar. Un cop arribats a dalt de tot, i abans de trobar el Turó de Morou pròpiament dit, trobarem els Esqueis de Morou, formació granítica amb una bústia al cap d'amunt. Aquest promontori rocallós ens ofereix unes vistes impressionants, això sí, sempre que s'estigui disposat a fer una petita però intensa grimpada, no exempta de perill. Des d'aquí s'albiren, entre d'altres: Les Agudes, Montsoriu, Montfort, Turó de Grenys, Sant Hilari, El Far, Bassegoda i un llarg etcètera. Ara seguirem el camí amb els senyals taronja i en una pujada d'uns 100 m arribem al pròpiament Turó de Morou, amb una alçada de 1.311 m i voltejat de vegetació que no permet gairebé la visió de l'entorn. Seguirem el sender ben indicat, ara en baixada, cap a l'Empedrat de Morou que és una immensa roca granítica gairebé plana que ens permet unes bones vistes cap al Turó de l'Home, les Agudes, el Vallès Oriental i la Serralada de Marina. Una estaca indicadora a l'extrem de l'Empedrat ens informa del camí a seguir i anirem baixant fins a trobar el camí de Riells a Santa Fe que agafarem en direcció a aquesta última (cap a la dreta). Una bonica fageda ens anirà acompanyant tota l'estona. El camí és ample i bastant planer. Passarem a prop de la Font del Baladrell i poc més enllà arribarem al pantà de Santa Fe. Aquest pantà es va construir entre 1920 i 1935 amb la idea de produir llum suficient per a l'hotel de Santa Fe, donat que la primera central alimentada amb les aigües de l'Estanyol va resultar insuficient. Arribats a aquest punt podem optar per travessar el pantà per la pressa i pujar per la pista cap a Santa Fe o bé donar un cop d'ull a la pressa i agafar un camí a la dreta que ens porta fins a la Fabriqueta (antiga central elèctrica restaurada però en desús) i després ens enfilem cap a l'Estanyol  seguint el curs de la riera. Aquest tram, des del pantà fins a l'estany petit, és un bonic reclam pels amants de la fotografia donat que la riera, si porta aigua, va fent salts entre roques i vegetació algun d'ells molt atractiu. Finalment arribarem a l'Estanyol, travessarem l'estany per la seva pressa, per cert bastant malmesa, i ens enfilarem per un corriol poc marcat cap als edificis de Santa Fe que estan a tocar. D'aquí a Can Casades és un passeig de tres minuts. El conjunt de Santa Fe (hostal, berenador, ermita i voltants) també mereixen que els hi dediquem una mica de temps i fer unes quantes fotografies. L'hostal data de 1910 i l'ermita del segle XIII, tot i que hi ha petit nombroses modificacions posteriors.

Sequoies centenàries de Can Casades:

Can Casades:

Zona de pícnic a Can Casades:

Camí cap a la Torre d'en Lleonart i pont sobre la riera de Santa Fe:

Torre d'en Lleonart:

Senyals del recorregut:

Camí al Pla de Mulladius:

Camí al Pla de Mulladius:

Camí al Turó de Morou:

Camí al Turó de Morou:

Vistes des del Turó de Morou:

Empedrat de Morou i vistes cap al Turó de l'Home i Les Agudes:

Camí al pantà de Santa Fe:

Pantà de Santa Fe:

Pressa del pantà:

Riera de Santa Fe:

Riera de Santa Fe:

Riera de Santa Fe:

Riera de Santa Fe:

Berenador de Santa Fe:

Hostal de Santa Fe:

Ermita de Santa Fe:

Track de l'excursió:

Desitjo que els racons d'avui us hagin agradat. Si és així us podeu subscriure al blog per tal de rebre les novetats que vagi publicant. També esteu convidats a deixar els vostres comentaris.